Acaba d’aparèixer
la versió en llengua castellana de l’obra del geògraf Edward W. Soja Seeking Spatial Justice. El llibre ha
estat publicat per l’editorial valenciana Tirant lo Blanch, amb una interessant
presentació del geògraf Josep Vicent Boira, dins la col·lecció Humanidades, que dirigeix el també
geògraf Joan Romero. L’aparició del volum, que en la versió castellana porta
per títol En busca de la justícia
espacial, ve a ampliar per als lectors hispànics les possibilitats de
conèixer l’obra de Soja, un dels geògrafs nord-americans contemporanis més
influents.
Edward Soja ha
esdevingut conegut sobretot per la seva reivindicació de la necessitat d’un “gir espacial” en el pensament social
crític. Així, ha reclamat la conveniència peremptòria d’incloure en l’anàlisi
social, tradicionalment abocada a l’estudi temporal dels fenòmens socials, els
aspectes espacials. “Siguin quins siguin
els teus interessos, poden avançar significativament si adoptes una perspectiva
espacial crítica. El pensament espacial (...) no només pot enriquir la nostra comprensió de gairebé qualsevol tema, sinó
també afegir potencial per expandir el nostre coneixement pràctic a accions més
eficaces dirigides a millorar el món”, ha afirmat.
Els orígens i el
desenvolupament d’aquesta línia de pensament en la trajectòria de l’autor poden
ser seguits en l’excel·lent introducció a la seva obra que varen publicar ara
fa uns anys els professors Abel Albet i Núria Benach (Edward Soja: La perspectiva postmoderna de un geógrafo radical,
Icaria, 2010, col·lecció Espacios Críticos). En ella es poden veure com, des d’aquest
punt de partida, l’autor proposa un ambiciós replantejament del pensament
geogràfic contemporani, que s’ha concretat en tres obres majors: Postmodern Geographies (1989), Thirdspace (1996) i Postmetropolis (2000). El llibre que ara es publica en castellà,
aparegut en anglès l’any 2010, és un nou
pas en aquesta trajectòria.
Així, el lector hi llegirà com Soja, afirma en primer lloc l’existència d’una relació dialèctica entre els
processos socials i l’espai, de tal manera que aquest no és només condicionat i
transformat per aquells, sinó que també els condiciona i en certa manera els
afaiçona. Així, l’espai esdevé alhora motor i producte, causa i conseqüència dels
processos socials. A partir d’aquesta asseveració, l’autor indica que la
justícia social resulta inassolible sense prendre en consideració les
desigualtats i els contrastos territorials: no només perquè les fractures
socials no es podran considerar superades
mentre persisteixin assenyalades desigualtats territorials (entre barris, regions o països) a l'hora d'accedir a la renda i als
serveis, sinó també perquè l’existència de les desigualtats territorial genera de manera
permanent noves diferències socials.
Tot i que en ocasions
la reflexió de Soja podria semblar excessivament referenciada en la realitat
dels Estats Units i, en particular de la seva ciutat de Los Angeles,
constitueix una aportació de gran interès: reprèn, amb tombants sovint
innovadors, temes i línies de pensament ja iniciades per d’altres autors com
Henri Lefebvre i David Harvey, amb l'obra dels quals sovint dialoga; constitueix
una contribució útil des de la perpectiva geogràfica al debat, cada vegada més
rellevant, sobre les desigualtats en les societats capitalistes; i té connexió
directa amb temes que es troben a primer terme de l'agenda política, com el de la segregació urbana i els moviments d’innovació social. En resum doncs, En busca de la justícia
espacial serà llegit amb profit per tots els qui es preocupen per la justícia
social i els mitjans per atansar-s’hi.
[Fotografia: Mellon Senior Fellows Study Centre]
