Entre els dies 10
i 13 de juliol es celebra a la ciutat de Tremp el curs Hidroelèctiques: paisatge, territori i societat. Es tracta d’una
iniciativa de gran interès que te com objectiu proposar una reflexió innovadora
sobre la relació entre paisatge, societat i producció elèctrica al Pirineu
català.
En efecte, les
grans obres per a la construcció de les infraestructures hidroelèctriques que
es realitzaren en a les conques de les Nogueres i el Segre al llarg del segle
XX contribuïren de manera decisiva a transformar la societat pirinenca i
deixaren una empremta extraordinària sobre el paisatge. Ara bé, aquesta
empremta ha estat percebuda, molt sovint, de forma negativa. Des de la Renaixença,
l’imaginari col·lectiu català ha volgut veure sovint en el Pirineu un reducte
de naturalitat i de ruralitat, bressol de la nació i gresol de les essències,
que casava malament amb la presència de les grans infraestructures
hidroelèctriques modernes. Així, en la percepció i la presentació del paisatge
pirinenc aquestes han estat oblidades, marginades, simbòlicament cancel·lades.
Tanmateix, l’evolució
contemporània del Pirineu català –de Catalunya sencera, de fet- seria
impossible de comprendre sense tenir en compte el paper primer ordre que la
gran empresa hidroelèctrica, amb les seves llums i les seves ombres, hi ha
representat. La virtut del curs al què fem referència es precisament cridar l’atenció
sobre aquest fet i reivindicar la necessitat de recuperar el patrimoni hidroelèctric
com element clau per a la comprensió i, per què no, l’atractiu del paisatge del
Pallars i la Ribagorça. Només parant especial esment a elements com les obres gegantines de la Vall
Fosca, als embassament de Sant Antoni i Escales, a la intervenció de Mont-Rebei, o a les centrals de Llavorsí i Tavascan es possible explicar i entendre el cúmul d’esperances,
penalitats, gestes, enginy, explotació, conflictes i penalitats que han configurat
el paisatge i la societat pirinenca contemporània.
Val a dir, a més,
que la presència de les grans infraestructures hidroelèctriques, lluny de ser necessàriament un element negatiu, pot esdevenir, tractada de manera adequada, un motiu d’atracció.
Un atractiu per aquells que volen no només consumir imatges estereotipades del
territori, sinó entendre’n l’evolució; per aquells que lluny de limitar-se a
travessar una contrada aspiren relacionar-se amb els que hi viuen; per aquells
que defugen l’estètica convencional dels parcs temàtics i s’interessen per la bellesa
creada per al diàleg de la societat amb el seu entorn. A Alemanya varen transformar
una gran àrea industrial obsoleta del Rhur en el famós Emscher Park. Més a
prop, a les valls del Llobregat es pugna des de fa temps per recuperar i posar
en valor el patrimoni de les colònies industrials i les fàbriques de riu. En un context en el que, arreu del món creix la voluntat de comprendre el paper que el factor energètic ha tingut i tindrà en l'evolució de la societat, per
què podrien de fer les comarques pirinenques quelcom de similar amb el seu formidable
patrimoni hidroelèctric?
El curs Hidroelèctiques: paisatge, territori i societat és d’una activitat organitzada per la Universitat de Lleida i l’Ajuntament Tremp. Coordinat per la historiadora Joana Franch, i inaugurat el dia 10 de juliol amb sengles intervencions de l’alcalde de la capital del Pallars Jussà, Victor Orrit, i del president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Xavier de Pedro, dedica el dia 11 a la reflexió sobre la relació entre producció d’energia i paisatge (amb una conferència d’Oriol Nel·lo), el dia 12 a explorar la relació entre la industria hidroelèctrica i la conflictivitat social durant la primera meitat del segle XX (amb conferències del sindicalista Josep Maria Àlvarez i de l’historiador Manuel Gimeno), i el quart i darrer dia a la història dels regadius que les intervencions hidroelèctriques varen comportar (amb aportacions de Sisco Farràs, Joan Pericó, Xavier Tarraubella i Sergio Mothe). Es preveuen així mateix visites a Sopeira, central de Pont de Montanyana, Congost de Mont-Rebei i central de Camarasa.
El curs Hidroelèctiques: paisatge, territori i societat és d’una activitat organitzada per la Universitat de Lleida i l’Ajuntament Tremp. Coordinat per la historiadora Joana Franch, i inaugurat el dia 10 de juliol amb sengles intervencions de l’alcalde de la capital del Pallars Jussà, Victor Orrit, i del president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Xavier de Pedro, dedica el dia 11 a la reflexió sobre la relació entre producció d’energia i paisatge (amb una conferència d’Oriol Nel·lo), el dia 12 a explorar la relació entre la industria hidroelèctrica i la conflictivitat social durant la primera meitat del segle XX (amb conferències del sindicalista Josep Maria Àlvarez i de l’historiador Manuel Gimeno), i el quart i darrer dia a la història dels regadius que les intervencions hidroelèctriques varen comportar (amb aportacions de Sisco Farràs, Joan Pericó, Xavier Tarraubella i Sergio Mothe). Es preveuen així mateix visites a Sopeira, central de Pont de Montanyana, Congost de Mont-Rebei i central de Camarasa.
[Fotografia: Isidre Blanc]
